És una noia alta i prima, té els ulls foscos igual que la seva pell. Té el cabell marró fosc, abans el tenia molt arrissat però es va fer la permanent i ara el té llis. Sempre vesteix amb pantalons texans i camisetes normals, i sempre porta sabatilles.
És una noia molt nerviosa i sempre està parlant, si no parla és perquè li passa alguna cosa. És molt alegre i sempre somriu.
És molt bona amiga, una persona en qui pots confiar i amb qui mai t'avorreixes. És molt llesta i intel·ligent per les coses que li agraden i l'interessen, per les que no, no s'esforça suficientment. Encara que té 15 anys és una mica infantil i, de vegades, es comporta com si en tingués 9 (com tothom, una vegada o una altra). Però amb molta seguretat, dic que és molt bona noia.
Tot en aquest món es interessant. Potser no tot per tothom, però: una fulla pot ser la cosa més interessant per una persona, en canvi, per una altra aquesta mateixa fulla pot ser la cosa més avorrida que ha vist mai. El que vull dir és que tot té un cert interès, i crec que aquest blog em pot ajudar a descobrir alguna cosa nova que m'interessa o a descobrir alguna cosa avorrida més. Espero que ho sigui perquè si no ho és, acabaré fent-lo només per no suspendre.
viernes, 25 de noviembre de 2011
sábado, 12 de noviembre de 2011
Estiu de sol, sorra i sal
Era un d'aquells estius com qualsevol. La mare era a dins fent el dinar, jo estava estirada damunt la sorra, escoltant el mar, els ocells, escoltant la vida.
Em dic Herian, i en aquells temps vivia a Califòrnia, tenia 13 anys i feia el que volia. Vivia amb la mare i en Damen, el meu germà que tenia dos anys. El pare va morir quan la mare estava de set mesos.
Em va cridar per dinar, quan vaig acabar vaig anar corrent a la meva habitació, per vestir-me, vaig agafar la bicicleta, li vaig donar un petó a la mare i a en Damen, i me'n vaig anar.
Quan vaig ser al poble, els vaig veure de seguida, estaven tots esperant-me sota l'arbre com de costum. En Jon, en Joey, l'Ever, l'Èmil i la Skylar. Em van preguntar on aniríem avui i vaig suggerir anar a la fàbrica, hi van estar tots d'acord. Era un fàbrica als afores del poble, feia molts anys que estava abandonada, era una fàbrica de destil·lació d'aigua de mar, per això sempre hi havia sal escampada per tot arreu. Sempre hi anàvem allà perquè no feia gens de calor, estava totalment abandonada i allà era on ho planejàvem tot. Sempre parlàvem, sempre discutíem temes, sempre teníem idees noves...
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
