Estiu de sol, sorra i sal

                                              http://lilyslicorice.blogspot.com

Era un d'aquells estius com qualsevol. La mare era a dins fent el dinar, jo estava estirada damunt la sorra, escoltant el mar, els ocells, escoltant la vida.

Em dic Herian, i en aquells temps vivia a Califòrnia, tenia 13 anys i feia el que volia. Vivia amb la mare i en Damen, el meu germà que tenia dos anys. El pare va morir quan la mare estava de set mesos.

Em va cridar per dinar, quan vaig acabar vaig anar corrent a la meva habitació, per vestir-me, vaig agafar la bicicleta, li vaig donar un petó a la mare i a en Damen, i me'n vaig anar.

Quan vaig ser al poble, els vaig veure de seguida, estaven tots esperant-me sota l'arbre com de costum. En Jon, en Joey, l'Ever, l'Èmil i la Skylar. Em van preguntar on aniríem avui i vaig suggerir anar a la fàbrica, hi van estar tots d'acord. Era un fàbrica als afores del poble, feia molts anys que estava abandonada, era una fàbrica de destil·lació d'aigua de mar, per això sempre hi havia sal escampada per tot arreu. Sempre hi anàvem allà perquè no feia gens de calor, estava totalment abandonada i allà era on ho planejàvem tot. Sempre parlàvem, sempre discutíem temes, sempre teníem idees noves...